Curs: 2011 - 2012
4 de mayo de 2012
3 de mayo de 2012
L'enigma de l'ordinador
Des de la més remota antiguitat, l’ésser humà ha lluitat per expressar la seves dades en números i per fer-ne càlculs amb rapidesa i seguretat... Ara som a l’era de la informació, i l’ordinador és l’eina clau de la nostra civilització actual. El 27 d'abril de 2012 vam anar a visitar l'exposició de la história de l'ordinador a Terrassa.
L'ordinador que més hem va cridar l'atenció va ser IBM/360:
El 360 va ser el primer a utilitzar microprogramació, i va crear el concepte d'arquitectura de família. La família del 360 va consistir en 6 ordinadors que podien fer ús del mateix programari i els mateixos perifèrics. El sistema també va fer popular la computació remota, amb terminals connectats a un servidor, per mitjà d'una línia telefònica.
Problemes i solucions de la flexografía
Tinta:
-És líquida està feta amb disolvents, sequen per evaporació.
-(Viscositat: L'hem de vigilar sempre, quan més viscon, més liquid i menys intensa sera la intensitat del color).
-Al contrari, si la viscosita ès massa baixa, tampoc no es bó, s'ha d'afegir més pigment.
Intensitat del color:
-Si és molt alta, podem canviar el cilindre anilox per una liniatura més alta;
-I si fós molt baixa, hauriem de canviar el cilindre anilox per un de liniatura més baixa.
Secat de tintes:
-Repintat (es taca la part de la bovina del paper que toca per dalt).
-Mala olor, per l'asecat dels disolvents.
-Per solucionar aixó hauria d'augmentar la temperatura del forn d'assecat, etc.
Blocking:
-Plastic encorbat.
Falta d'adherencia:
-La tinta no te afinitat amb el suport; La tinta no s'enganxa bè en el suport.
-Tractament Corona: Quan la tinta no s'adhereix bè, es tracta el film 'bombardejant-l'ho' amb electrons, abans de l aseva utilització.
Falta de registre:
El colorn no concorden, no queden exactament al seu puesto.
Efecte Moiré.
27 de abril de 2012
Unitats de Capacitat
Nibble = 4 Bits = 2 elevat a 4 = 2 x 2 x 2 x 2 = 16 valors
Bit = 2 elevat a 1 = 2 valors
Byte = 8 Bits = 2 elevat a 8 = 2 x 2 x 2 x 2 x 2 x 2 x 2 x 2 = 256 valors
10 n Decimal --> 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
2 n Binari --> 0 1
12 n Duodecimal --> 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
16 n Hexadecimal --> 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 A B C D E F
BINARI:
La codificació de caràcters és el mètode que permet convertir un caràcter en un símbol d'un altre sistema de representació, com un nombre o una seqüència de polsos elèctrics en un sistema electrònic.
ASCII: Esta lligat al octet (i per tant als sencers que van del 0 al 127, el problema que presenta és que no pot codificar més que 128 símbols diferents (128 és el nombre total de diferents configuracions que es poden aconseguir amb 7 dígits binaris o digitals (0.000.000 , 0.000.001 ,..., 1.111.111 ), usant el vuitè dígit de cada octet (bit) per detectar algun error de transmissió). Una quota de 128 és suficient per incloure majúscules i minúscules de l'abecedari anglès, a més de xifres, puntuació, i alguns "caràcters de control", però el ASCII no inclou ni els caràcters accentuats ni el començament d'interrogació que s'usa en català, ni tants altres símbols (matemàtics, lletres gregues ,...) que són necessaris en molts contextos.
UTF: És una norma de transmissió utilitzada juntament amb la norma de codificació Unicode. Utilitzades en conjunt, funcionen de la següent manera:
Unicode assigna els enters del 0 al 127 (un total de 128) a exactament els mateixos caràcters que ASCII
UTF-8 empaqueta qualsevol sencer del 0 al 127 en un octet "a l'antiga" però amb el vuitè dígit sempre en zero, ja que actualment el bit de paritat no s'utilitza més per a detecció d'errors.
A més, com la taula de Unicode és tan gran, la majoria dels seus símbols estan assignats a enters majors que 127. En tots aquests casos, UTF-8 envia el començament de la representació binària del codi en qüestió en un primer octet amb dígit de paritat = 1
El receptor d'aquest missatge, interpreta aquest dígit en 1 com a senyal que el que està sent transmès és un codi que no cap en 7 dígits binaris, i per tant determina que el símbol no ho va a conèixer mentre no llegiu el següent octet , i potser el que segueix. En el pitjor dels casos, potser es faci necessari llegir seis octets consecutius per determinar un codi alt.
0 0 0 0 0 0 0 0 = 0
0 0 0 0 0 0 0 1 = 1
0 0 0 0 0 0 1 0 = 2
0 0 0 0 0 0 1 1 = 3
0 0 0 0 0 1 0 0 = 4
0 0 0 0 0 1 0 1 = 5
0 0 0 0 0 1 1 0 = 6
0 0 0 0 0 1 1 1 = 7
0 0 0 0 1 0 0 0 = 8
0 0 0 0 1 0 0 1 = 9
0 0 0 0 1 0 1 0 = 10
0 0 0 0 1 0 1 1 = 11
0 0 0 0 1 1 0 0 = 12
0 0 0 0 1 1 0 1 = 13
0 0 0 0 1 1 1 0 = 14
0 0 0 0 1 1 1 1 = 15
0 0 0 1 0 0 0 0 = 16
0 0 0 1 0 0 0 1 = 17
0 0 0 1 0 0 1 0 = 18
0 0 0 1 0 0 1 1 = 19
0 0 0 1 0 1 0 0 = 20
0 0 0 1 0 1 0 1 = 21
0 0 0 1 0 1 1 0 = 22
0 0 0 1 0 1 1 1 = 23
0 0 0 1 1 0 0 0 = 24
0 0 0 1 1 0 0 1 = 25
0 0 0 1 1 0 1 0 = 26
0 0 0 1 1 0 1 1 = 27
0 0 0 1 1 1 0 0 = 28
0 0 0 1 1 1 0 1 = 29
0 0 0 1 1 1 1 0 = 30
0 0 0 1 1 1 1 1 = 31
b --> bit
B --> byte
1Kb --> 1024
Bit = 2 elevat a 1 = 2 valors
Byte = 8 Bits = 2 elevat a 8 = 2 x 2 x 2 x 2 x 2 x 2 x 2 x 2 = 256 valors
10 n Decimal --> 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
2 n Binari --> 0 1
12 n Duodecimal --> 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
16 n Hexadecimal --> 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 A B C D E F
BINARI:
ASCII: Esta lligat al octet (i per tant als sencers que van del 0 al 127, el problema que presenta és que no pot codificar més que 128 símbols diferents (128 és el nombre total de diferents configuracions que es poden aconseguir amb 7 dígits binaris o digitals (0.000.000 , 0.000.001 ,..., 1.111.111 ), usant el vuitè dígit de cada octet (bit) per detectar algun error de transmissió). Una quota de 128 és suficient per incloure majúscules i minúscules de l'abecedari anglès, a més de xifres, puntuació, i alguns "caràcters de control", però el ASCII no inclou ni els caràcters accentuats ni el començament d'interrogació que s'usa en català, ni tants altres símbols (matemàtics, lletres gregues ,...) que són necessaris en molts contextos.
UTF: És una norma de transmissió utilitzada juntament amb la norma de codificació Unicode. Utilitzades en conjunt, funcionen de la següent manera:
Unicode assigna els enters del 0 al 127 (un total de 128) a exactament els mateixos caràcters que ASCII
UTF-8 empaqueta qualsevol sencer del 0 al 127 en un octet "a l'antiga" però amb el vuitè dígit sempre en zero, ja que actualment el bit de paritat no s'utilitza més per a detecció d'errors.
A més, com la taula de Unicode és tan gran, la majoria dels seus símbols estan assignats a enters majors que 127. En tots aquests casos, UTF-8 envia el començament de la representació binària del codi en qüestió en un primer octet amb dígit de paritat = 1
El receptor d'aquest missatge, interpreta aquest dígit en 1 com a senyal que el que està sent transmès és un codi que no cap en 7 dígits binaris, i per tant determina que el símbol no ho va a conèixer mentre no llegiu el següent octet , i potser el que segueix. En el pitjor dels casos, potser es faci necessari llegir seis octets consecutius per determinar un codi alt.
0 0 0 0 0 0 0 0 = 0
0 0 0 0 0 0 0 1 = 1
0 0 0 0 0 0 1 0 = 2
0 0 0 0 0 0 1 1 = 3
0 0 0 0 0 1 0 0 = 4
0 0 0 0 0 1 0 1 = 5
0 0 0 0 0 1 1 0 = 6
0 0 0 0 0 1 1 1 = 7
0 0 0 0 1 0 0 0 = 8
0 0 0 0 1 0 0 1 = 9
0 0 0 0 1 0 1 0 = 10
0 0 0 0 1 0 1 1 = 11
0 0 0 0 1 1 0 0 = 12
0 0 0 0 1 1 0 1 = 13
0 0 0 0 1 1 1 0 = 14
0 0 0 0 1 1 1 1 = 15
0 0 0 1 0 0 0 0 = 16
0 0 0 1 0 0 0 1 = 17
0 0 0 1 0 0 1 0 = 18
0 0 0 1 0 0 1 1 = 19
0 0 0 1 0 1 0 0 = 20
0 0 0 1 0 1 0 1 = 21
0 0 0 1 0 1 1 0 = 22
0 0 0 1 0 1 1 1 = 23
0 0 0 1 1 0 0 0 = 24
0 0 0 1 1 0 0 1 = 25
0 0 0 1 1 0 1 0 = 26
0 0 0 1 1 0 1 1 = 27
0 0 0 1 1 1 0 0 = 28
0 0 0 1 1 1 0 1 = 29
0 0 0 1 1 1 1 0 = 30
0 0 0 1 1 1 1 1 = 31
B --> byte
1Kb --> 1024
25 de abril de 2012
Dispostius d'emmagatzematge
El primer mitjà utilitzat per enmagatzemar i entrar informació va ser la targeta perforada, era una cartolina amb unes perforacions que servien per enregistrar una acció (forat) o no acció (no forat), en el que més tard es definiria com codi binari. Les targetes perforades van ser utilitzades en informàtica a partir del s.XIX.
La cinta magnètica és un tipus de mitjà o suport d'emmagatzemament d'informació que es grava en pistes sobre una banda plàstica amb un material magnetitzat, generalment òxid de ferro o algun cromat. El tipus d'informació que es pot emmagatzemar en les cintes magnètiques és variat, com vídeo, àudio i dades.
Un disc flexible o disquet és un dispositiu d'emmagatzemament de dades format per una peça circular de material magnètic que permet la gravació i la lectura de dades. És fi, flexible i tancat en una caixa fina quadrada o rectangular de plàstic. Els disquets es llegeixen i s'escriuen mitjançant un dispositiu anomenat disquetera.
La cinta magnètica és un tipus de mitjà o suport d'emmagatzemament d'informació que es grava en pistes sobre una banda plàstica amb un material magnetitzat, generalment òxid de ferro o algun cromat. El tipus d'informació que es pot emmagatzemar en les cintes magnètiques és variat, com vídeo, àudio i dades.
La casset , també anomenada cinta de casset, és un suport d'emmagatzematge de dades magnètic i analògic. És un tipus de cinta magnètica utilizada per a l' enregistrament i la reproducció del so. Les primeres cintes de cassets van aparèixer a Catalunya a mitjans de la dècada del 1960, i rapidament es van fer molt populars, perque eren un sistema còmode i econòmic de portar la música a tot arreu.
Un disc flexible o disquet és un dispositiu d'emmagatzemament de dades format per una peça circular de material magnètic que permet la gravació i la lectura de dades. És fi, flexible i tancat en una caixa fina quadrada o rectangular de plàstic. Els disquets es llegeixen i s'escriuen mitjançant un dispositiu anomenat disquetera.
Un disc compacte o CD és un disc òptic utilitzat per a l'emmagatzematge de dades. Va ser originàriament creat per a emmagatzemar àudio, però posteriorment va ser usat per a emmagatzemar dades (CD-ROM).
La memòria USB o llapis USB (també dita pendrive) és un petit dispositiu de memòria flaix que es pot connectar directament a un port USB. Permet l'emmagatzemament de tota mena de fitxers (imatges, fotos, música, pel·lícules, programes, etc.) i fer-los servir a un ordinador, reproductor de música, de video, etc...
La capacitat dels pendrive, ha anat creixent amb el temps, des dels 32 MegaBytes de quan van començar, fins a un grapat de GigaBytes d'avui dia.
9 de marzo de 2012
Flexo
Forma impresora flexible: Fotopolimer
Utilitzem tintes líqueides: sequen per evaporació.
S'imprimeix sempre amb bovina.
Fa 60 lin/cm com a maxim.
Utilitzem tintes líqueides: sequen per evaporació.
S'imprimeix sempre amb bovina.
Fa 60 lin/cm com a maxim.
Offset
Tintas grasas: Penetració(Per poros)/Oxipolimerització
Bateria d'entintat: El supor normalment es paper; La funció del sistema de entitar es dipositar una fina capa de tinta sobre la planxa.
Bateria de mullat: Aigua de mullat
Temperatura: Tallers adecuats, tot l'any a la mateixa temeratura
Cal: Duresa
Minerals; Conductivitat; Ni aigua mimeral, ni aigua destilada.
Aditius: Bactericides + Alcohol.
2 de marzo de 2012
Ejercició 11
-En este ejercició hemos duplicado la imagen 9 veces y hemos aplicado a cada una un efecto diferente, siempre con una nueva capa de ajuste por cada imagen.
-En algunas imagenes hemos tocado tono y saturación como la 1, la 2, la 4 y la 6; Umbral como la penúltima fotografía, Posterizar como la imagen número 7; Mapa de degradado como la 3, la 5 y la 9.
13 de febrero de 2012
10 de febrero de 2012
Teoría: Dominantes del Color
Cuando corregimos una dominante, no necesariamente tenemos que bajar el color que domina. Por ejemplo, si tenemos una dominante de Y (amarillo), podemos bajar Y o subir C/M, todo dependerá de donde queramos corregir, varia si es en SH, MT o HL, si es SH bajaremos el color que domina (Y) para no añadir mas cantidad de color a la imagen, si es MT es igual cual de las dos opciones hagamos; Y si vamos a corregir en HL subiremos los valores de C/M, para evitar que la imagen se aclare más de lo necesario.
9 de febrero de 2012
Flexografía
Flexografía:
-Sistema d'impressió a relleu, el grafisme i el contragrafisme están a diferent nivell.
-Les tintes líquides sequen per evaporació amb disolvent.
-La flexografía es un sistema de més baixa qüalitat que l'ofset.
20 de enero de 2012
19 de enero de 2012
InDesing
Situamos cada caja de texto con la coordenadas 'X/Y', midiendo el interlineado, el cuerpo de la letra y la medida de la caja con el tipometro.
Para colocar la imagenes utilizamos la opción de 'ceñir texto', para que quede adaptado a la caja de texto.
El resultado final ha sido este:
17 de enero de 2012
16 de enero de 2012
Película: “Los piratas del Silicon Valey”
La película muestra como se creó “Microsoft”, “Apple”.
Los personajes principales son Steve Jobs , Bill Gates, y Steve .
Steve Jobs y Steve compran un computador por 50 mil dólares por la época de los '70 dónde todavía no eran comunes los computadores, esto se da a entender cuando el vendedor le pregunta a Steve que para que puede querer la gente común un computador.
Con su computador, ganan tanta plata, que logran hacer una companía llamada “Apple”, pero no eran los únicos tratando de hacer dinero con computadores, también, estaba Bill Gates que forma Microsoft, que a diferencia de la otra companía, esta no era conocida, y no tenían mucho dinero.
En 1977 en San Francisco se realiza una feria donde los dos Steves mostraban su nuevo computador, Bill fue, pero no les pudo hablar...
Steve demuestra cuando le dice a su novia que va a rechazar a su futura hija y en una entreviste que le están haciendo a un señor, que por su fama y su dinero se vuelve sin humanidad ni respeto por los demás.
En 1980, Nace la hija de Steve, y va a visitarla, por curiosidad y para asegurarse de que no tenga un nombre horrible. Deciden ponerle Liza, y Steve quuiere ponerle a una computadora ese nombre, pero luego se arrepiente, y no lo hace.
Cerox (empresa creadora del mouse) crea el interpase gráfico.
Apple invita a Microsoft para “hacerlos deciar” lo que ellos tenían,pero Bill Gate le ofrece a Steve de trabajar con ellos para poder robarles lo que Apple tenía.
Steve Was, cansado de Steve Jobs, (de como trataba a sus empleados y del poco respeto que le tenia a todos), renuncia.
Luego de un tiempo Steve Jobs se entera de que Bill ha hecho Windows, y este le miente y le dice que no es nada importante.
Al término de la película, Steve Jobs ve que Bill Gate le copió todos los programas, que las diferencias son mínnimas con las de Apple
Después de unos años, Bill Gates,(ya millonario, y con su empresa Microsoft) le compra Apple a Steve Jobs.
O también:
Modelos de PC
XEROX: Xerox Corporation es el proveedor más grande del mundo de fotocopiadoras de tóner (tinta seca) y sus accesorios.Se identifica tanto con su producto que el término "xerox" se usa muchas veces para referirse a fotocopiadoras aunque sean de otras marcas, y en inglés se utiliza como verbo con el significado de "hacer fotocopias".ALTAIR: La Altair 8800 de MITS fue un microordenador diseñado en 1975. Se vendía como un kit a través de la revista Popular Electronics, los diseñadores planearon vender solo unos pocos cientos de ejemplares a los aficionados, y se sorprendieron al vender diez veces esa cantidad solo en el primer mes. Hoy en día, la Altair es ampliamente reconocida como la chispa que condujo a la revolución del computador personal durante los años siguientes
APPLE II: La familia de computadores Apple II fue la primera serie de microcomputadores de producción masiva hecha por la empresa Apple Computer entre finales de los años 1970s y mediados de los años 1980s. Era completamente diferente de los posteriores modelos Macintosh de Apple.
IBM PC: Salió al mercado en agosto de 1981 el primer modelo, el 5150, con un microprocesador Intel 8088 y con un precio de $5000. El cliente podía elegir el sistema operativo entre CP/M por $400 o MS-Dos (de una empresa por aquel entonces desconocida: Microsoft) por $100 (por lo que "obviamente" se implantó más el sistema operativo de Microsoft).Este ordenador implantó los estandares de lo que hoy conocemos como ordenador o pc. MACINTOSH: El Macintosh es el nombre con el que actualmente nos referimos a cualquier computadora personal diseñada, desarrollada, construida, comercializada, y vendida por la compañía Apple Inc.
PC2: WINDOWS 95: Es un sistema operativo con interfaz gráfica de usuario híbrido de entre 16 y 32 bits.
APPLE II: La familia de computadores Apple II fue la primera serie de microcomputadores de producción masiva hecha por la empresa Apple Computer entre finales de los años 1970s y mediados de los años 1980s. Era completamente diferente de los posteriores modelos Macintosh de Apple.
IBM PC: Salió al mercado en agosto de 1981 el primer modelo, el 5150, con un microprocesador Intel 8088 y con un precio de $5000. El cliente podía elegir el sistema operativo entre CP/M por $400 o MS-Dos (de una empresa por aquel entonces desconocida: Microsoft) por $100 (por lo que "obviamente" se implantó más el sistema operativo de Microsoft).Este ordenador implantó los estandares de lo que hoy conocemos como ordenador o pc. MACINTOSH: El Macintosh es el nombre con el que actualmente nos referimos a cualquier computadora personal diseñada, desarrollada, construida, comercializada, y vendida por la compañía Apple Inc.
PC2: WINDOWS 95: Es un sistema operativo con interfaz gráfica de usuario híbrido de entre 16 y 32 bits.
Trapping, Reresva i Sobreimpressió
Sobrimpressió: Cuan imprimim sobre una cosa que ja esta impresa.
Trapping: Cuan volem deixar una part de l'objeto no fusionable per que no quedin restes de color blanc.
Reserva: Volem fusionar dos objectes, perque l'objecte de dalt es barreji amb el de abaix.
Dos exemples:
13 de enero de 2012
11 de enero de 2012
19 de diciembre de 2011
28 de noviembre de 2011
Tipos de Párrafos
Moderno: Justificado, con la ultima linea hacia la izquierda.
Ordinario: Bloque justificado, la ultima linea hacia la izquierda, pero lleva el espacio de un cuadratín al principio.
Triángulo Español: Texto a bloque justificado con la ultima linea centrada.
A bloque: Bloque justificado a ambos lados.
Párrafo Francés: Bloque, primera linea a caja izquierda, el resto del bloque sangrado.
Centrado: Bloque centrado, bandera a ambos lados.
Quebrado a la derecha: Caja izquierda, con bandera a al a derecha.
Quebrado a la izquierda: Caja derecha, con bandera izquierda.
Bandera de lampara: Centrado descendente.
Base de lampara invertida: Centrado ascendente.
Contorneo de Imagen: El texto sigue el contorno de la imagen.
Contorneo de Imagen: El texto sigue el contorno de la imagen.
UD 4 Composición
Grafismo: todo lo que deja huella impresa, decir, elementos de la página que están impresos (manchas).
Contagrafismo: Todas las partes blancas de la página, es decir, partes que no están impresas (blanco).
Interletraje: Espacio en blanco que separan un carácter de otro.
Este espacio en blanco no debe se igual para todos los pares de caracteres, sino que en función de su forma debe ir variando para que visiblemente parezca uniforme.
En ocasiones puede ser negativo, es decir, cuando en lugar de separarse los caracteres, se juntan y se acoplan.
Kerning: Espacio entre pares de caracteres. Cuando diseñan las fuentes se designan un Kening predeterminado por cada par de caracteres, que puede ser modificado posteriormente si fuese necesario.
Traking: Es un interlineaje general que sirve para aumentar o reducir conjuntamente el espacio entre palabras y entre caracteres.
Espacio entre palabras o espacios variables: Espacio en blanco entre palabras que facilitan la legibilidad del texto.
Desde principios de la tipografía se utiliza la letra mayúscula M como base para establecer el espacio entre palabras. El cuadrado que ocupa esa letra se conocía como cuadratín que corresponde en la actualidad al denominado 'espacio eme'. La mitad del cuadratín correspondía a la letra N actualmente denominado como 'espacio ene'.
Cuadratín: una M de cpo. 12 ocupa 12 puntos de ancho x, y 12 puntos de alto.
Cuadratín= espacio M
Medio cuadratín= espacio N
Espacio entre párrafos: Es el espacio en blanco que nos encontramos entre dos párrafos.
Esta separación suele ser mayor que la que existe entre dos lineas de texto y para calcularlo tenemos que medir la distancia entre dos párrafos ( distancia entre la linea baso de la ultima linea del primer párrafo y la la linea base de la primera linea de el segundo párrafo) y restarle el interlineado.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)